Ahir feia un sol que cremava i avui està núvol... El temps està boig i ens hi torna a nosaltres. En fi, què hi farem?
Sembla impossible que ja hagin passat nou mesos des que vam iniciar aquest nou curs i ara ja s'ha acabat. Divendres posarem punt i final a un curs més en què les vivències i les emocions no han passat desapercebudes. Hi ha hagut moments inoblidables que només són el principi de molts més... Perquè vull viure així eternament!
Dissabte em retrobaré amb "sa illa polida" on es sol i ses platgetes verges m'espren engalanades. També seran es capvespres d'estiu a sa plaça que reviuran a nes poble, amb sa gent prenent un refresc as "Gurugú" o fent un gelat a "Gelat-Gelat". Acompanyada d'amistats aniré a fer aquells cafès interminables que, a estones, tant enyor.
Però masses seran es moments en es que voldré retornar... seran dos mesos... només dos mesos...
PS: M'agrada sa senzillesa d'aquesta foto... És tranqul·litat, serenor, immensitat, infinitat, horitzó...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada