I ara descobreixes moltes coses...

Som raonables els humans? És clar que no! I aquests dies algunes persones m'ho han demostrat. Podem dir moltes coses, podem fer veure que pensem moltes coses, però al cap i a la fi, aquestes, només seran paraules i fets, aparences falses, hipòcrites, sense fonaments en què la certesa brilla per la seva absència.

Me'n canso de sentir insults per després fer bona cara a aquella persona que es mereix poc respecte per part de ningú. Si la persona escull una determinada vida que la segueixi el 100%, que s'ho pensi bé abans de dir res, així després no haurà de venir a tocar a la porta de ningú plorant perquè es sent sol o ves a saber què. Jo no en vull saber res d'aquestes persones. Ja ha estat prou trist que jo hagi donat sempre el primer pas, he tornat a caure en el seu parany i he tornat a ser la "tonta" que ha accedit. Prou. Una cosa és saludar, l'altre és contar-li la meva vida a través de paraules hipòcrites, en actituds falses i poc raonables. Els altres... feu el què vulgueu. Jo també tinc la meva vida i sé qui val com a persona i qui no. Tot i que algunes no tenguin ni principis ni ambicions, són transparents i són qui mostren ser... d'altres no fan més que voler demostrar el què no són, volen ser el centre d'atracció que mai seran (per a mi). Gràcies a tots aquells que sou com sou, no tant a aquells que no sou com sou.