Efecte do-mi-nó

Com més gran et veig més m'espanta tot, t'ho juro. Fa un any ens vam coneixer i hem estat aquí sempre. Vull que aprenguis que sota l'aigua mai podries cridar, perquè t'ofegaries.

Els amics que anem perdent, perquè el temps és un efecte de dominó que ens va tombant a tots, no sé en què coi pensaven. Som tots culpables de no respondre a les relacions socials que hem tingut, tenim i tindrem amb les persones i si quelcom va fallar és d'estúpids creure que les muntanyes que llencen lava només requeien, i recauen, en un costat, perquè, geològicament, no es podrien sostenir, estimats fills de la gran mare que teniu. Tinc la sensació que perdo el temps, en això, en allò, en tot el material vital relacionat amb vostès, no obstant, ho llençarem a l'esquena.

Si heu marxat, adéu. Si ara torneu, adéu. Adéu. Una època de massa tranquil·litat per agafar i deixar les coses sobre la fina capa de la taula que tinc; sincerament està molt neta i no la voldria embrutar. Tant em fot -que coi, em refot- tota la conspiració, que és evident, les paraules, lletres, tot. Adéu.

No cridis mai sota l'aigua, que t'ofegaries. Però el que més em preocupa de vostès és que us feu grans però no envelliu, nens.