Serem forts com l'aire
El vent ens fa la vida, empenta i empenta,
tires les pedres esculpint crits com rocs,
calles, plores estirant els crits.
Silenci. La vida és el vent. Som una empenta.
Bruta de llàgrimes i maca com si despertessis,
evadeix-te i apreta'm les mans.
1 comentari:
m'encantaa..!! :)
mees magradariia a jo podeer escriure aqestes paraules tant polides!
desde MENORCA
Publica un comentari a l'entrada