ANGINES

Les angines són una cosa ben curiosa. De sobte, les amígdales se t'inflamen i la gola s'omple de pus. La febre et puja i tens un mal de cap que difícilment l'aguantes. Després de tot això només et queda fer repòs i medicar-te dia, tarda i nit. Repòs, repòs. Asseguda, estirada, al llit, al sofà, amb els ulls plorosos, tot el dia amb un mocador a mà perquè si estornudes la sortida de moc pels orificis nassals és imminent. Tot el dia eixugant el nas, que a hores d'ara ja està irritat. I els llavis? Dels llavis no en parlem! Se't sequen i es tallen per culpa de les pujades de febre que, a més a més, et fan suar com un bou per després morir-te de fred. I així tot el dia, tota la setmana. Fins que per sort, et lleves un matí, i et sents amb força, amb energia i amb ganes de menjar-te el món. Aquests dies sense de sortir de casa han estat un infern, no trobes?

D'aquí a un parell de dies tot tornarà a la normalitat d'aquí. La universitat i la dansa. La dansa i la universitat. Què té prioritat? L'obligació o la devoció? Què fa llevar-te cada dia? T'has de dedicar a alguna cosa, però pel que realment viuries seria una altra. Difícil d'aconseguir, és clar.

Viurem el dia a dia, i demà ja veurem què succeeix. Quelcom de bo, segur.

Au, salut per tots.

Adéu, adiós, agur, goodbye, arrivederci, adieu, abschied...

FOTO: un petit racó des (no d'Es, tot i que no estic d'acord) Mercadal