14 de març 2009

Davant de...

Davant de la crisi psicològica que ens estan imposant i, sobretot, implantant, com si es tractés d'un xip d'una narració de ciencia ficció què podem fer? I no pas subjectivament.

Diuen que llegir-se el diari és perdre el temps perquè t'alerta de notícies que alerten, a la vegada, que s'acaba el temps: i és que els maleïts tant per cents (%, %, % i %) sobre la crisi mundial només són desgràcies de la nostra ja existent desgràcia multitudinària, que no humana. Els aliments pugen diuen. Hi ha qui menja arròs tots els dies i ara es veu que els aliments pugen. Però el que realment fa riure (si algú tan boig com jo em permet) és que afegeixen que l'habitatge també puja. Déu meu! On m'he ficat?!

Les coses són clares. Lògica, amor i sentiments, premis Nobel, el què vulgueu, però només hi ha imbècils. El què fer és objectiu, unànime, plural.