3 de jul. 2008

Im-pré-pré-ZeN-ta-ta-bles!

Dos hores de tren. Aaaaaixxxx... Santa Bàrbara!
Estic rebentat. Conversa amb gent que feia la tira que no veia i una petita botella d'1 litre d'aigua cap a dins en seguida.

Avui he rebut certes notícies sobre el rap en català. Em sembla fantàstic. Diuen que està creixent. Me n'alegro moltíssim. Però se'm fan evidents els separatismes i encara és més fantàstic.

Fa gairebé sis anys que vaig començar a rappejar en català i ara és quan començo a flipar una mica. Hi ha qui es pensa que alguns vam neixer després de l'Advertències i Advertiments o inclús que som còpies falses dels At Versaris. Això, la veritat, em fa por. Per què hi ha gent superficial per tot? Sempre havia cregut que tots els d'esquerres eren els coherents, els bons de la pel·lícula... però com més passa el temps m'adono que no sé qui tinc al costat. Això mateix em passa amb el rap en català. Potser sóc massa idealista, però no costa anar a la teva bola, fer el teu rap, no foter-te amb els altres i menys quan són del teu propi bàndol.

Que si sóno fosc, que si és massa poètic, que si no parlo de política, que si no dic paraulotes, que jo que sé... Abans d'insultar, abans de criticar, només caldria fer una simple pregunta als meus i a veure que contesten, perquè no és el meu rap que si és així o aixà, sinó que jo he sigut així des de fa anys. I, clar, com saps que no et conec, no parlaré mai de tu.

A més de... parlar tant (tant em fot si és sobre mi o sobre el rap en català en general) intenteu viatjar, vull dir, viatjar sols. Sou capaços?

Si em permets, firmaré, per a que després no es digui: Shían.

Muaks!