Matí per dins
Hi ha taques d'incertesa als vidres
i gotejant de les teules tristor en poemes.
Tu quedes en el jaç dels llençols
trempant la coixera de les pupil·les
si agafant-hi allà no hi escapes.
Avui ets músiques lentes,
pluges fent-se arbres,
terra humida dins les venes.
Hi ha taques d'incertesa als vidres
i gotejant de les teules tristor en poemes.
Tu quedes en el jaç dels llençols
trempant la coixera de les pupil·les
si agafant-hi allà no hi escapes.
Avui ets músiques lentes,
pluges fent-se arbres,
terra humida dins les venes.
2 comentaris:
Només alguns poden escriure així i arribar a moure sentiments com ho fas tu... no ho perdis mai això. Només tu ho pots conservar sense deixar d'escriure mai.
nkara scrius eh perdut i barceloní!!! avore si mos veiem algun dia i me parles del ke fas.
Publica un comentari a l'entrada